Exjugador de bàsquet · Medalla de plata als JJOO de Los Angeles 1984 · Format a Badalona
Andrés Jiménez Fernández és un exjugador de bàsquet espanyol, considerat un dels millors ala-pivots de la història. Va ser una peça clau en la generació daurada del bàsquet espanyol dels anys 80 i 90. Va jugar una gran part de la seva carrera a Badalona i al FC Barcelona, on va guanyar múltiples títols de lliga i copes nacionals. A nivell internacional, va ser part fonamental de la selecció espanyola, amb la qual va aconseguir la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984.
L'entrevista
En el meu cas, m'agrada mantenir-me més o menys en forma, però degut a les lesions durant la meva etapa com jugador professional ja no puc jugar a Bàsquet. Faig senderisme, una mica de peses i també m'agrada molt dibuixar humor gràfic sobretot. Vaig estudiar publicitat i disseny al Pau Gargallo.
Molt bons records. Durant la meva època ens cridaven «Matagegants» perquè en la nostra pista guanyàvem amb freqüència als tres grans de llavors: Madrid, Barça i Penya. Vam quedar campions d'hivern, vam arribar a semifinals de la Copa Korac i fins i tot vam guanyar el campionat d'Espanya júnior apallissant al Madrid i als Estudiants de Fernando Martín. Molts aficionats encara recorden l'ambient que es vivia en el Pavelló del Sant Josep.
Tinc molt bons records. M'encantava el Pavelló de Ausiàs March i el gran ambient que hi havia. Érem un equip jove, però fèiem un bàsquet molt modern i intens. Vam aconseguir que molts aficionats s'identifiquessin amb l'esperit del Joventut.
Hi havia molta rivalitat entre els dos equips. Es troba a faltar aquella tensió perquè era part de la gràcia del bàsquet d'aquella època.
En la meva època no hi havia pràcticament aquest tipus d'instal·lacions. Eren uns altres temps. Si es posava alguna cistella amb xarxa i tauler al carrer desgraciadament durava poc, abans que algun vàndal la destrossés. Per sort, els temps han canviat i ara la gent sembla que és una mica més cívica.
M'agrada que hi hagi instal·lacions per practicar esport al carrer i sobretot veure que la gent les utilitza. No soc un expert en promoció esportiva, però perquè els joves s'enganxin a jugar a bàsquet al carrer crec que estaria bé que algú organitzés activitats concretes. Per exemple, una lliga de 3x3 amb moltes categories i nivells on hi hagués una petita competició final amb els seus premis. Així els participants també podrien utilitzar les pistes per a entrenar-se i preparar els partits. No em dedico a això, però segur que ja hi ha fórmules inventades.
Badalona és la ciutat ideal per a qui li agradi el bàsquet. Quan vaig arribar no m'ho podia creure, un lloc on la gent parla més de bàsquet que de futbol. Per això quan em vaig retirar no ho vaig dubtar. Sempre he sentit un afecte especial per la ciutat on em vaig formar com a jugador i on vaig viure uns anys molt bonics i sé que el sentiment és mutu. Em consta que moltes persones i aficionats m'aprecien. Li estic molt agraït a Badalona.
Amplia